Udo-la

Cada cop menys
intel·ligible
el teu univers de
mampara.

[@more@]

Cada cop més assertiva
amb l’essència desvestida
que desprèn el teu gest
inconscient.

Cada cop menys
institucional.

Cada cop més mamífera.

Si em vols dir alguna
cosa,
més val que sàpigues
udolar.

Quant a liendre

No hi quebo. Sorry.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Udo-la

  1. Puc udolar de ràbia
    de impotència,
    de plaer,
    de dolor,
    com a part d’un joc,
    fins i tot a la lluna quan t’enyoro…

  2. gemminola diu:

    El dibuix és de Royo?

  3. deric diu:

    cada cop més salvatge? ummmm! quin morbo!

Els comentaris estan tancats.